04/03/2010
28-02-2010
Per acabar el mes ens disposem a fer una ruta curta i sense massa dificultat, avui visitem el parc natural del Desert de les Palmes.
09:00 Ens dirigim cap a Cabanes per l'autovia, fa bon dia encara que un poc núvol, però ens vindrà bé, ja que gran part de la ruta transcorre per la zona alta i pega prou el sol.
En arribar a Cabanes agafem la rotonda i seguim direcció Oropesa CV, al poc la carretera dona pas a un camí asfaltat.
Passem pel desvio de Les Santes, que el deixem a la nostra dreta. Al poc trobem una indicació de fusta que ens fa girar per un camí a la dreta, veiem tots els camps ametlers en flor, un paisatge preciós de color rosa i blanc.
Seguim pel camí fins trobar l’ indicació de la Casa de reposo Los Madroños, que ens desvia per una camí de terra a la nostra esquerra. Arribem ja a la zona de xops, on deixarem el cotxe.
10:00 Iniciem la ruta des de la Font del Perelló, situada en una zona de descans amb bancs i taules de fusta. Comencem a pujar per la pista de terra que hi ha a l'esquerra, pugem a poc a poc, molt fàcilment. En trobar el senyal que ens indica Los Madroños, nosaltres girem a l'esquerra buscant el Castell de Miravet.
A l'entorn hi ha molta vegetació d'alzines (Quercus ilex), llentiscles (Pistacea lentiscus), arítjol (Smilax aspera) o lligabosc mediterrani (Lonicera implexa) són una mostra de la humitat d'aquesta zona. Cal destacar la presència del margalló (Chamaerops humilis), planta emblemàtica de l'espai natural ja que dóna el nom al Desert de les Palmes. Continuem pujant per la pista fins que ens trobem amb zones de cultiu abandonades, on torna a haver-hi presència de garroferes (Ceratonia siliqua), oliveres (Olea europaea), figueres (Ficus carica), serveres (Sorbus domestica) i ametlers (Prunus dulcis).
A la fi de la pista trobem una intersecció, seguim per l'esquerra, tal com ens indica el senyal travessem un camp de cultiu i ens endinsem a la dreta per una senda. Passem per dins d'un bosc de pins i la vegetació típica del Desert.
La senda es va fent estreta fins a situar-nos a 306 m d'altitud. Des d'allí hi ha vistes espectaculars del Prat de Cabanes-Torreblanca. De sobte pareix que la senda ha desaparegut, ha passat a ser de pedra calcària i algunes brosses i herbes, algunes de les cuals pungen, d'això done fe. No és difícil seguir el camí, al davant veiem ja el Castell de Miravet, hi anem trobant senyals de fusta que de segur indicarien el camí al castell de no estar en blanc, jeje.
Parem i observem, a l'esquerra el poble de Cabanes, a la dreta el barranc i massís de muntanya, i al front La plana de Cabanes- Oropesa, la mar.
I el castell de Miravet, Fortalesa d'origen musulmà que probablement va ser un monestir de monjos guerrers musulmans consagrats a la guerra santa. L'any 1091 va ser conquistat i habitat pel Cid Campeador. Al voltant de les ruïnes trobem restes del que antigament va ser un poblat que va desaparèixer al segle XVI.
Ja hem arribat a la zona de la fortalesa, anem per una estreta senda de terra, intentem pujar per a entrar dins, però hi ha massa brossa i el camí no és fàcil. Desprès d'una hora de camí, busquem cadira i parem a esmorzar, mm que bo l'entrepà. Les vistes que tenim són magnifiques, un bon punt per a tenir controlada tota la zona.
11:15 Iniciem el camí de tornada desfent les passes que hem fet per a arribar-hi. De camí ens creuem amb tres gossos i dos persones, destacar que era un Dòberman, i se’m va apropar considerablement, l'altre tenia canes al pèl i es va solidaritzar amb mi, i l'últim era molt menut i tenia por, però be dir que venien en son de pau i no em van atacar, a pesar de la meua fòbia als gossos vaig aguantar com una campiona jo soleta, ja que Carlos estava pujat dalt d'una pedra ben alta rient-se de mi.
Sense problemes tornem fins la Font del Perelló, on hi han persones amb més gossos, ufff. La baixada ha segut prou ràpida i amb un ritme constant, gaire bé una hora de camí. Agafem el cotxe direcció casa.
Destacar el paisatge característic del desert, el contrast del sol de la senda entre terra i pedra, i bé que vam poder veure alguna que altra petjada i mostres d'haver escarbat d'algun animal, per ara encara no definit, però pareixia gran.
Verònica
Per acabar el mes ens disposem a fer una ruta curta i sense massa dificultat, avui visitem el parc natural del Desert de les Palmes.
09:00 Ens dirigim cap a Cabanes per l'autovia, fa bon dia encara que un poc núvol, però ens vindrà bé, ja que gran part de la ruta transcorre per la zona alta i pega prou el sol.
En arribar a Cabanes agafem la rotonda i seguim direcció Oropesa CV, al poc la carretera dona pas a un camí asfaltat.
Passem pel desvio de Les Santes, que el deixem a la nostra dreta. Al poc trobem una indicació de fusta que ens fa girar per un camí a la dreta, veiem tots els camps ametlers en flor, un paisatge preciós de color rosa i blanc.
Seguim pel camí fins trobar l’ indicació de la Casa de reposo Los Madroños, que ens desvia per una camí de terra a la nostra esquerra. Arribem ja a la zona de xops, on deixarem el cotxe.
10:00 Iniciem la ruta des de la Font del Perelló, situada en una zona de descans amb bancs i taules de fusta. Comencem a pujar per la pista de terra que hi ha a l'esquerra, pugem a poc a poc, molt fàcilment. En trobar el senyal que ens indica Los Madroños, nosaltres girem a l'esquerra buscant el Castell de Miravet.
A l'entorn hi ha molta vegetació d'alzines (Quercus ilex), llentiscles (Pistacea lentiscus), arítjol (Smilax aspera) o lligabosc mediterrani (Lonicera implexa) són una mostra de la humitat d'aquesta zona. Cal destacar la presència del margalló (Chamaerops humilis), planta emblemàtica de l'espai natural ja que dóna el nom al Desert de les Palmes. Continuem pujant per la pista fins que ens trobem amb zones de cultiu abandonades, on torna a haver-hi presència de garroferes (Ceratonia siliqua), oliveres (Olea europaea), figueres (Ficus carica), serveres (Sorbus domestica) i ametlers (Prunus dulcis).
A la fi de la pista trobem una intersecció, seguim per l'esquerra, tal com ens indica el senyal travessem un camp de cultiu i ens endinsem a la dreta per una senda. Passem per dins d'un bosc de pins i la vegetació típica del Desert.
La senda es va fent estreta fins a situar-nos a 306 m d'altitud. Des d'allí hi ha vistes espectaculars del Prat de Cabanes-Torreblanca. De sobte pareix que la senda ha desaparegut, ha passat a ser de pedra calcària i algunes brosses i herbes, algunes de les cuals pungen, d'això done fe. No és difícil seguir el camí, al davant veiem ja el Castell de Miravet, hi anem trobant senyals de fusta que de segur indicarien el camí al castell de no estar en blanc, jeje.
Parem i observem, a l'esquerra el poble de Cabanes, a la dreta el barranc i massís de muntanya, i al front La plana de Cabanes- Oropesa, la mar.
I el castell de Miravet, Fortalesa d'origen musulmà que probablement va ser un monestir de monjos guerrers musulmans consagrats a la guerra santa. L'any 1091 va ser conquistat i habitat pel Cid Campeador. Al voltant de les ruïnes trobem restes del que antigament va ser un poblat que va desaparèixer al segle XVI.
Ja hem arribat a la zona de la fortalesa, anem per una estreta senda de terra, intentem pujar per a entrar dins, però hi ha massa brossa i el camí no és fàcil. Desprès d'una hora de camí, busquem cadira i parem a esmorzar, mm que bo l'entrepà. Les vistes que tenim són magnifiques, un bon punt per a tenir controlada tota la zona.
11:15 Iniciem el camí de tornada desfent les passes que hem fet per a arribar-hi. De camí ens creuem amb tres gossos i dos persones, destacar que era un Dòberman, i se’m va apropar considerablement, l'altre tenia canes al pèl i es va solidaritzar amb mi, i l'últim era molt menut i tenia por, però be dir que venien en son de pau i no em van atacar, a pesar de la meua fòbia als gossos vaig aguantar com una campiona jo soleta, ja que Carlos estava pujat dalt d'una pedra ben alta rient-se de mi.
Sense problemes tornem fins la Font del Perelló, on hi han persones amb més gossos, ufff. La baixada ha segut prou ràpida i amb un ritme constant, gaire bé una hora de camí. Agafem el cotxe direcció casa.
Destacar el paisatge característic del desert, el contrast del sol de la senda entre terra i pedra, i bé que vam poder veure alguna que altra petjada i mostres d'haver escarbat d'algun animal, per ara encara no definit, però pareixia gran.
Verònica
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada