08:00 Desprès d'esperar els 5 minuts de rigor, agafem marxa cap a Argelita, allí ens trovarem amb uns altres membres del club que acudiràn directament. Sense adonar-nos'en arrivem sense problemes, deixem el cotxe a l'eixida del poble, molt a prop de l'inici de la ruta.
El nostre guía d'avui ens recomana que fem algún que altre estirament, ja que la ruta transcorre per una senda de forta pendent.
09:00 Inici de la ruta, foto de rigor al senyal informatiu, més val no mirar el perfil de la ruta. Ens endinsem per una pista que es trova a la part esquerra de la carretera, allunyant-nos de la població direcció Ludiente. Al poc trovem ja les indicacions a seguir per a arribar al castell. La pista dona pas a una senda amb una forta ascensió, pugem d'un en un sense perdre el ritme, encara que costa bastant seguir-lo. Al front podem veure el barranc i la vall de la muntanya però no hi ha rastre del castell. L'ascens va sent cada volta més i més dur, fins al punt de no poder alçar la vista del terra i el ritme, per al meu gust infernal.
Anem travessant pistes de terra, però sense perdre mai de vista de senda que ens portarà fins al cim, no hi ha possiblitat de pèrdua, ja que compta amb una magnífica senyalització. El grup es separa, per a mi és impossible seguir-los, i em sap greu retrasar-los, però el guia que tancava el grup no ens va deixar en cap moment, a pesar de que en una ocasió a punt estigué de retirar-me, em faltava l'alhé i era impossible continuar ascendint. Però no em deixaren i continuem amb la marxa.
Les vistes són magnifiques, a pesar de que fa algún temps hi hagué un incendi que cremà part de la vegetació, arbres, per això hi han ben pocs, fantàstics precipicis i tallats a la vall. Al fons si girem el cap enrere ja veiem el poble d'Argelita.
Amb un últim esforç i el grup reagrupat arribem ja al castell. Una distància de 3 km amb una forta pendent feta en apenes hora i mitja, dir al meu favor que la duració estimada era de dues hores, i a una altura de 748 msnm. La paradeta pertinent per a esmorçar i agafar forces, el vent bufa molt fred i el sol no calfa. Segons fonts aquest és el recinte enmurallat més gran a Espanya, i allí hem estat nosaltres, d'orige àrab-musulmà. Un membre del grup ha decidit uns metres abans arrivar fins al castell per una ruta alternativa, segons ens comentà desprès no hi havia cap senda a seguir, va arrivar "campo a través" com vulgarment s'acostuma a dir. Per un moment ens va preocupar ja que feia prou estona que deuria d'haver arribat, per tant decidiren posar-se en contacte amb ell, al moment ja poguerem veure la seua menuda figura al front dalt de la muntanya que teniem al davant, i a destacar la presència de grandissim boltors que ens acompanyarem durant tota la ruta.
Des d'el castell ix una senda que va fins a la "Ventana de Ludiente", seguim a buscar-la, i amb apenes dificultat seguim l'estreta senda por vora barranc que ens portarà fins al destí de la nostra ruta. Arribem ja a un gran forat a la paret de pedra de la muntanya, la coneguda com Ventana de Ludiente, i tal com diu el seu nom és com una finestra, ja que asomar-se és tot un gust, magnífiques vistes a dreta, esquerra, al front i al darrere, per aquestes vistes val la pena l'esforç per a pujar ací dalt. Destacar l'anecdota que trobarem un xicotet pesebre dins una botija de bang.
Després de fer les fotos pertinents i gaudir del paisatge, comencem el descens desfent el camí per on hem pujat. Empinades baixades, amb un sòl poc uniforme ple de pedres que alguna que altra volta fan que es perda l'equilibri. Seguim desfent els nostres pasos, travessem el castell i agafem direcció Argelita.
Amb un últim esforç arribem al final de la nostra ruta del dia. Alguns del grup deciceixen fer una cervesseta al bar del poble, nosaltres preferim fer camí cap a casa.
Conclusions del dia, un gran esforç, fortes pendents, magnífics paisatges. Recomanada al amics.
Vero
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada