07/02/2010
08:15 Estem a la plaça de les Alqueries. Avui anem amb el Centre Excursionista d'Alqueries a fer una ruta per les fonts d'Eslida, itinerari que han preparat amb motiu de la trobada intercomarcal de centres excursionistes.
Participants: Gonsalo, Laura, Sergio, M Jose i jo, nosaltres hem decidit tornar a casa a dinar, per tant ens desviarem de la ruta marcada, avui dinem a casa Cristina, jeje, li ha tocat fer de cuinera.

09:00 Concentració davant del Bar Paquita, Eslida. Allí ens trobem amb els centres de Borriol, Benicàssim, Castelló, Vila-real ...
Comencem la ruta pel carrers del poble, anem seguint les indicacions per a eixir del poble. Trobem una pista estreta de ciment, des d'ací parteixen varies de les rutes de la Serra d'Espadà, PR-GR-SL, marques grogues, roges i verdes.

Seguim les indicacions cap a la quadra del cavalls, travessem una pista asfaltada, però prompte agafem una senda direcció la font dels Llops.
Ens endinsem en un bosc de pins, el grup es va allargar, doncs anem ascendint en fila. Arribem a una pista i seguim recte per la nostra esquerra, al poc trobem ja la senda, SL marques verdes i blanques, a la part esquerra de la pista. A partir d'ací comença una dura ascensió.

Fem una xicoteta parada per a re agrupar-nos i seguim per la senda. Ara el nostre grup va dels primers. Pugem per un bosc, zona ombria, trobem musgo al camí, hi ha que anar amb compte de no esvarar. La senda és estreta, però no hi ha pèrdua, està ben senyalitzat i el camí està bastant marcat.
A poc a poc anem agafant altura, pins, sureres, gran varietat d'herbes de muntanya i unes vistes cada volta més boniques. Val la pena parar-se un moment i contemplar el paisatge.
La senda marca ja una pendent pronunciada i constant, a més a més hem de sumar-li el fort ritme que porta el cap del grup. Després de gairebé una hora passem per la font dels Llops, però no parem ni un segon i continuem ascendint en busca d'un lloc on poder esmorzar. Jo em separe del grup i deixe que avancen, agafe el meu ritme i respire, jeje.
La senda fa ziga-zaga i no veig el grup de davant ni el de darrere, qui em mana posar-me en aquestes coses? menys mal que m'acompanya el bastó, el meu amic, i em fa un poc més fàcil l'ascens, i per suposat no decau l'ànim.

10:50 Per fi quasi al cim, fem una parada per a esmorzar, ja era hora, necessite sentar-me i descansar, jo avance fins retrobar-me amb els amics. Després d'agafar aire, ens mengem l'entrepà i busquem al mapa la pròxima senda que ens porte fins Eslida. Menys mal que Gonsalo i M José porten xocolate, necessitem dolcet. Magnífic lloc per a fer una parada, hi ha sol, i les vistes infinites, fins i tot Sergio diu haver vist les Columbretes.

Ara la senda transcorre pel cim de la muntanya i és un continu de pujades i baixades, fàcil de seguir, encara que la senda a voltes no està ben dibuixada, però tan sols hem de seguir les marques verdes.

Desprès d'una forta pendent trobem el senyal que ens indica la senda del Coll Roig per a tornar a Eslida, a la dreta, si seguirem ascendint aniríem direcció nevera de Castro, un vell amic, jeje.
El nostre grup es desvia per ací, ens acomiadem dels membres del centres, son quasi les 12 i hem d'estar a casa a hora de dinar, mmm que bo!!!

Agafem la senda PR, que fa honor al seu nom, COLL ROIG, roig pel seu color i coll per l'estreta que és. Iniciem la baixada còmoda sense massa dificultat. Creuem la pista i agafem la senda que ens durà fins la Font de Castro, seguint les indicacions, i ja sense massa problemes arribem al poble.

Des de la font tornem a agafar la pista de ciment i anem desfent el camí per on hem començat la ruta.
Per unànime decisió parem a fer-nos alguna coseta al bar, el premi merescut.
Arribem a Alqueries sobre les 13:30, Cristina està a casa amb un dinaret ben bo, també ha vingut Carlos que ja s'ha alçat de dormir. Comentari de la ruta, Tu on portes a esta xiqueta a entrenar-se?? a la platja???
Conclusió, tornaré però amb un ritme més suau.
Verònica
08:15 Estem a la plaça de les Alqueries. Avui anem amb el Centre Excursionista d'Alqueries a fer una ruta per les fonts d'Eslida, itinerari que han preparat amb motiu de la trobada intercomarcal de centres excursionistes.
Participants: Gonsalo, Laura, Sergio, M Jose i jo, nosaltres hem decidit tornar a casa a dinar, per tant ens desviarem de la ruta marcada, avui dinem a casa Cristina, jeje, li ha tocat fer de cuinera.

09:00 Concentració davant del Bar Paquita, Eslida. Allí ens trobem amb els centres de Borriol, Benicàssim, Castelló, Vila-real ...
Comencem la ruta pel carrers del poble, anem seguint les indicacions per a eixir del poble. Trobem una pista estreta de ciment, des d'ací parteixen varies de les rutes de la Serra d'Espadà, PR-GR-SL, marques grogues, roges i verdes.

Seguim les indicacions cap a la quadra del cavalls, travessem una pista asfaltada, però prompte agafem una senda direcció la font dels Llops.
Ens endinsem en un bosc de pins, el grup es va allargar, doncs anem ascendint en fila. Arribem a una pista i seguim recte per la nostra esquerra, al poc trobem ja la senda, SL marques verdes i blanques, a la part esquerra de la pista. A partir d'ací comença una dura ascensió.

Fem una xicoteta parada per a re agrupar-nos i seguim per la senda. Ara el nostre grup va dels primers. Pugem per un bosc, zona ombria, trobem musgo al camí, hi ha que anar amb compte de no esvarar. La senda és estreta, però no hi ha pèrdua, està ben senyalitzat i el camí està bastant marcat.
A poc a poc anem agafant altura, pins, sureres, gran varietat d'herbes de muntanya i unes vistes cada volta més boniques. Val la pena parar-se un moment i contemplar el paisatge.
La senda marca ja una pendent pronunciada i constant, a més a més hem de sumar-li el fort ritme que porta el cap del grup. Després de gairebé una hora passem per la font dels Llops, però no parem ni un segon i continuem ascendint en busca d'un lloc on poder esmorzar. Jo em separe del grup i deixe que avancen, agafe el meu ritme i respire, jeje.
La senda fa ziga-zaga i no veig el grup de davant ni el de darrere, qui em mana posar-me en aquestes coses? menys mal que m'acompanya el bastó, el meu amic, i em fa un poc més fàcil l'ascens, i per suposat no decau l'ànim.

10:50 Per fi quasi al cim, fem una parada per a esmorzar, ja era hora, necessite sentar-me i descansar, jo avance fins retrobar-me amb els amics. Després d'agafar aire, ens mengem l'entrepà i busquem al mapa la pròxima senda que ens porte fins Eslida. Menys mal que Gonsalo i M José porten xocolate, necessitem dolcet. Magnífic lloc per a fer una parada, hi ha sol, i les vistes infinites, fins i tot Sergio diu haver vist les Columbretes.

Ara la senda transcorre pel cim de la muntanya i és un continu de pujades i baixades, fàcil de seguir, encara que la senda a voltes no està ben dibuixada, però tan sols hem de seguir les marques verdes.

Desprès d'una forta pendent trobem el senyal que ens indica la senda del Coll Roig per a tornar a Eslida, a la dreta, si seguirem ascendint aniríem direcció nevera de Castro, un vell amic, jeje.
El nostre grup es desvia per ací, ens acomiadem dels membres del centres, son quasi les 12 i hem d'estar a casa a hora de dinar, mmm que bo!!!

Agafem la senda PR, que fa honor al seu nom, COLL ROIG, roig pel seu color i coll per l'estreta que és. Iniciem la baixada còmoda sense massa dificultat. Creuem la pista i agafem la senda que ens durà fins la Font de Castro, seguint les indicacions, i ja sense massa problemes arribem al poble.

Des de la font tornem a agafar la pista de ciment i anem desfent el camí per on hem començat la ruta.
Per unànime decisió parem a fer-nos alguna coseta al bar, el premi merescut.
Arribem a Alqueries sobre les 13:30, Cristina està a casa amb un dinaret ben bo, també ha vingut Carlos que ja s'ha alçat de dormir. Comentari de la ruta, Tu on portes a esta xiqueta a entrenar-se?? a la platja???
Conclusió, tornaré però amb un ritme més suau.
Verònica
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada