VOLTA A PEU DE LES ERMITES DE BORRIANA

31-01-2010
Com va sent tradició a Borriana, l'últim diumenge de gener es celebra la Volta a peu de les ermites, organitzada per la Falla Don Bosco.
Aquest any nosaltres anem a participar, és l' XI Edició, després de deu anys per fi he pogut inscriure'm i fer la volta.
Participants: Cristina, Gonsalo, MJose, Floren, Mjose, Carlos i jo, bé i unes 1200 persones més. Avui tampoc ha pogut vindre Sergio, està lesionat diu, però s'ha quedat fent el dinar, mm que bo.
08:30 Estem a la porta del col•legi Salesians, punt d'eixida. Avui també hem hagut de matinar, preparar l'entrepà i abrigar-nos.
Comença la volta, disparada de coet, paperets que volen, oh que bonic.
Al principi el ritme és molt suau, és impossible caminar sense xafar al de davant.
Als pocs metres passem per davant de la 1ª ermita, l’església de Maria Auxiliadora, no fem parada, ja agafem marxa, anem pel passeig San Joan Bosco fins al riu, seguim per vora riu arribar al carrer per on ens desviem, 2ª ermita l’església de Sant Blai. És una llàstima que l'antic hospital es trobe en runes, però això es política i hem vingut a fer esport.
Ací nosaltres tampoc fem parada i seguim avançant entre la gent fins arribar altra volta a vora riu. Hem format dos grups, xics i xiques, només per una qüestió de conversa.

Travessem el riu pel pont i seguim direcció al camí que ens durà fins la pròxima ermita. Girem a la dreta pel primer camí, sense deixar l'asfalt, trobem l’ indicació per on s'ha d'anar. Desprès de gairebé 1h 20m arribem a Santa Bàrbara, punt 5.7km, ja hem arribat, estem tots i els 7 tenim gana. Aquest és el primer punt de cunyar la credencial i d’avituallament, fruita i begudes. Parem a esmorzar. Pel camí algú va haver de menjar, es trobava marejat, i l’altre no parava de preguntar si ja havíem arribat. M José ens va ensenyar el seu hort, ara ja sap que també pot anar a peu. Nosaltres esmorzem amb la música de les campanes de fons. No puc dir expressament pels camins que hem passat, només veiem gent i tarongers.

Disparada de coet i continuem amb la volta, per recórrer altres 5.9km fins Sant Gregori. Agafem el camí de terra que hi ha a la dreta de l’ermita. De camí el 2n avituallament, cafè o xocolate, PAI Sant Gregori o PAI Santa Bàrbara. Anem direcció la mar, ja ha eixit el sol i comença a fer calor, la gent es va llevant roba, algunes porten més capes que altres, je,je. Arribem vora mar, a l’esquerra direcció Almassora i a la dreta Borriana, girem a la dreta. El paisatge canvia, ara a l’esquerra està la mar calmada i la dreta camps i cases abandonats.

Trobem a la nostra esquerra el camí que ens durà fins Sant Gregori. Mai abans havia estat allí i tenia curiositat. El ritme de la marxa ha augmentat bastant i és prou fort. Ja hem arribat al 2n punt de cunyar i al 3r d’avituallament, taronges, hi trobem una xicoteta ermita en una alqueria tancada, i jo diria que en runes, no fem parada i seguim pel camí de l’esquerra direcció el Grau de Borriana. Hem fet ja uns 12km, ens falten 13km per al final. La següent ermita és la de la Misericòrdia, es troba al paratge natural del Clot de la Mare de Déu.


Hem d’arribar fins vora mar pel camí, per cert molt deteriorat, i girar a la dreta direcció les “Terrasses” . Arribem a l’ermita 3r punt de cunyar i 4t punt d’avituallament, més fruita i beguda.
Cris descobreix que té bufes als peus, quin mal, però ella valenta es torna a calçar i a seguir.


Seguim pel clot direcció Borriana, travessem la carretera del Grau i buscant el camí Fondo per la nova zona de Novenes. En arribar al Camí Fondo girem a l’esquerra pel primer camí. Passem per davant de la paperera, ja és quasi migdia, hem perdut el compte de les hores que dúiem caminant i només hem descansat mitja hora per a esmorzar, el cronòmetre només alcança fins 59m jeje. Estem cansats, ens fan mal els peus, però tan sols ens falten 2 ermites i la meta, pensament positiu, PODEM.

Arribem al camí l’Axiamo i de seguida estem a l’ermita, 4t punt de cunyar i 5é d’avituallament, ja no volem més fruita, tenim gana i estem cansats és ja la una, i tan sols falten 7km.

Sense parar massa estona emprenem la marxa direcció Alqueries del Ferrer, aquest tram de la volta es fa prou llarg i pesat, es nota que el ritme ara és més lent. Anem xerrant i desitjant arribar, fins i tot anem especulant on està l’ermita, serà allò, no no és, aquelles palmeres serà, no tampoc. No sabem ni on estem, però prop del camí Llombai. Per fi el penúltim punt de cunyar i més fruita i aigua, ja no volem res, només arribar. Però encara falten els últims kilòmetres i més o menys 1 hora més de camí. Nosaltres no fem parada i seguim amb la marxa fins al final.

En eixir de l’ermita girem pel camí de la dreta direcció Borriana, a l’esquerra està Nules, creuem la carretera i ara ja per la nova CV cap a la meta pel carril bici. S’ha posat nuvol i ja fred a pesar d’estar caminant durant quasi ja 6 hores. El grup es divideix, pareix que no arribem mai, però el mal de peus i les cames cansades no ens deixen avançar. Però bé, menys queixar-nos i agafem conversa.
Son les 14:30 hem arribat, necessite una cervesa i unes papes, ens ho mereixem. Cunyem per última vegada la credencial i agafem el nostre certificat per haver participat en la XI Edició de la volta a peu de les ermites de Borriana.
Però .... encara he d’arribar a casa, així que caminem un poc més.


Avui dinem a casa Mjosé i Sergio, ell ens ha preparat un arrocet de peix boníssim, portem gana i estem rebentats, li ha tocat a ell cuidar-nos.
Per acabar el dia, sessió vesprada de sofà i unes partides i rises amb la WiiFit, jeje.