Praga

16/07/2010

VISITA A PRAGA. OBRIM FRONTERES.
Aquest any les vacances arribaren primerenques, l’última setmana de juny viatjarem a Praga, República Txeca. A l’hora d’escollir el destí ho vam tenir prou clar, volíem una capital europea. Praga, ciutat turística per excel•lència, una ciutat de conte, una ciutat encantada.

En el nostre primer esgotador dia vam arribar per la vesprada al nostre destí, després d’agafar dos vols i unes hores d’escala a Madrid, un autobús i un metro, per fi la plaça de Wenceslao, molt a prop del nostre hotel. Vam escollir un vol amb eixida des de València destí Praga via Madrid. Per a anar fins l'hotel també triarem transport públic, l'autobús 119 que ens deixà a la parada de metro de Djevicka, el bitllet de transport molt barat, per 1€ una hora de transport. Cal tenir compte al metro i agafar el que va en direcció centre. Nota important, tot està escrit en txec, però parlen molt bé l’anglès. Una altra opció es agafar un taxi o llogar un cotxe amb xofer per a que et porten fins l'hotel, però es prou més car.

La nostra tasca principal era acomodar-nos a l’habitació, magnífica 100% recomanable, Plaza residence, una mini suite, amb un preu més que envejable, amb desdejuni inclòs. Visita ràpida al centre i trobar l’oficina de turisme per a comprar la Prague card, que ens donava dret a entrar als llocs més interessants de la ciutat. Ens situem al mapa, hi ha varies zones diferenciades,

Stare Mesto, barri antic
Nove mesto, barri nou
Mala Strana, pujada al castell
Hardcany, castell
Nosaltres anàvem molt ben informats des de casa, comprarem una guia de Praga i consultarem webs.


El segon dia el dedicarem a les torres de la ciutat, i podem dir que en té moltes. Ben matinet ens desdejunarem i als carrers de Praga, per davant un fum d’escales per pujar. La primera la Torre de la Pólvora, primeres vistes panoràmiques de la ciutat. Ens endinsem pels carrers de la ciutat, un entorn encantador, arribem a la plaça principal, palau de Tyn, torre del rellotge astronòmic, des d’ací les vistes son millors si cap. Com mana la tradició a les hores el rellotge activa un mecanisme amb el moviment d’unes figures i el so d’una campaneta.
">


En baixar direcció pont de Carlos, millor dit a la torre, després de fer-me la foto pertinent amb un xic molt graciós, amunt, destacar la pedra i una volta més les vistes ara de la zona de Mala strana. Creuem pel pont i pugem a la torre de l'altra banda, aquesta no tan alta. En baixar fem una paradeta per a dinar a un restaurant just al costat de la torre, tenien la carta en varis idiomes, també en castellà, però no el parlen, simplement ajuda a l'hora d'escollir. En acabar direcció a campanar, per davant 308 escalons, i calor, molta calor. a dalt. ací vam firmar al llibre de visites, ben be l'esforç ho mereixia. El campanar està situat just a la pujada al castell, a partir d'ací pots trobar gran quantitat de tendes de records i llocs on menjar menú diari a bon preu. Això sí, menjar a Praga és molt barat, per gaire bé 35€ poden menjar dues persones, i la beguda típica la cervesa, prohibit beure aigua, jeje. Fins ací les visites a les torres, fem camí de tornada, passeig pel costat del riu i carrers de Praga, en busca de l'hotel. Per la nit vam visitar el pont de Carlos enllumenat, molt fosc però ple de gent.
Al tercer dia, creuer pel riu Vldava amb guia italiànglès. Ens vingueren a buscar a l'hotel, per a desprès fer una breu visita en bus a les afores fins arribar on estava el vaixell. Per sort el sol no calfava massa, una volta pel riu molt bonica, des d'un dels ponts de la part alta fins al pont de Carlos. Nosaltres vam escollir fer-lo al torn de matí, però potser per a dinar o sopar també.
La vesprada la dedicarem a visitar les sinagogues i el barri jueu. Es nota amb diferència que es tracta d'un barri amb major poder adquisitiu, grans edificis, ací trobem les tendes més prestigioses de la ciutat. De les sinagogues destacar la més antiga, que per als homes és obligat dur el barret jueu, i la espanyola, la més decorada. La visita al cementeri pot ser molt impactant, gran quantitat de tombes amuntonades. Per la nit vam anar a una sessió de Teatre negre, el més antic de Praga. Era una mescla d'humor amb joc de llum i foscor, molt recomanable. El més econòmic és el teatre que està molt a prop de la plaça principal. Per a sopar salsitxa típica al carrer i visita a la cerveseria més antiga Ûfleku, com no, hi havia un grup d'espanyols armant una bona festa amb el QUE VIVA ESPANYA.
El següent dia es presentava esgotador i així va ser. A primera hora vam agafar el tramvia, el bitllet es compra en les màquines expenedores del metro, per a pujar fins al castell. Comencem la visita a Hardcany, castell i voltants, primer de tot alquilar una guia en castellà. Entrem a la catedral de San Vito, impressionant façana i un interior millor si cap, magnífiques vidrieres, voltes de pedra, grans columnes, etc. I tot un privilegi que pocs van complir, baixar a les criptes, ja que una guarda txeca ens va cridar per a que baixarem amb ella, uff, vaig sentir una sensació molt estranya, fred, por, privilegi. En eixir visita a la casa reial, grans salons. Canvi de la guàrdia reial. Un llàstima que el Callejón de Oro no estava obert al públic, estan de reformes. Un passeig pels jardins reials, gran varietat d'arbres, molt bonic color verd. Decidim baixar i dinar pel camí. Cuan arrivem a Mala Strana anem a buscar el carrer més estret del món, de fet hi ha un semàfor per als peatons, i desprès de molts intents de foto per fi la praguesa ens va fer una foto, jeje. El camí de tornada a l'hotel el férem per vora riu, en busca de la casa Danzante, un edifici molt original. Desprès d'aquest dur dia tocava una dutxa d'aigua freda per a activar la sang de les cames i peus, i recuperar forces amb una pizza, però no recomanem la pizzeria personal molt impresentable. En acabar una volteta per Praga, un capuccino al Starbrucks, i passeig per la zona de pubs. De camí a l'hotel passarem per la casa consistorial ara convertida en hotel crec, estaven fent la presentació d'una companyia aèria, luxe per tots els costats.
El nostre últim dia el dedicarem a les compres, millor dit buscàvem entrar a les tendes per la calor que feia perquè comprar ben poc, no val la pena ja que els preus són més elevats que ací. Alguns souvenirs per a casa i poc més. També visitarem el museu nacional de Praga, molt luxós, una gran escalinata de marbre, grans salons i exposicions dels orígens de la humanitat. Aquest dia vam trobar un restaurant totalment típic de Praga al centre, amb un menjar deliciós i grans jarres de cervesa. De fet per a sopar tornarem al mateix lloc.
L'últim dia tocava fer les maletes i camí de tornada, al igual que l'anada decidirem agafar el metro i l’autobús per a arribar fins l’aeroport, però ara de manera molt més relaxada. El trajecte és aproximadament d'una hora. Facturem maletes cap a València i a esperar al vol. Desprès de l'espera i els retards per fi xafem sol espanyol, unes horetes més a Madrid, amb partit del mundial inclòs, i per fi, ara si, ja a València.

Com a conclusió i la meua opinió personal, dir que val la pena visitar Praga. Amb coneixements d'anglès és molt fàcil comunicar-se. Pel que fa a la moneda, no estan a la zona euro, per tant deureu canviar monedes, corona txeca, nosaltres ho férem des d'ací, però als caixers automàtics de Praga també poguérem traure diners i sense cap tipus de comissió, per tant canvieu el mínim ací i la resta allí, però a un banc. La millor zona per a allotjar-vos és Stare Mesto o Nove Mesto, sobretot la zona propera a la plaça Wenceslao.

Verònica