RUTA SL-29, AÍN

DADES DE LA RUTA:

·        Data: Diumenge 1 d’Abril de 2012.

·        Lloc d’inici: Aín.

·        Distància: 5k.

·        Temps transcorregut: 2h i 30 minuts.

·        Altura màxima: 650 metres.

·        Desnivell: 500 metres.

·        Dificultat: baixa.

Després d’un temps sense fer cap eixida, avuí ens decidim per reprendre la nostra passió pel senderisme amb una ruta lleugera pel terme municipal d’Ain, població situada al cor del Parc Natural de la Serra d’Espadà a 500 metres sobre el nivell del mar i amb una població de gairebé 200 habitants. Aquesta localitat ens ofereix un paisatge encantador amb boscos de pins i sureres, mesclats amb bancals d’atmetllers i oliveres.

Així doncs, per retrobar-nos amb la Serra d’Espadà, vam escollir la Ruta SL-29 (un sender local de la localitat d’Aín) de traçat circular i amb una durada estimada de dues hores i de dificultat baixa.

De bon matí eixim de Borriana amb direcció a la plaça de l’Ajuntament d’Aín, on aparquem el cotxe, ens equipem amb motxilla i bastó i iniciem el recorregut per la carretera CS-230 en direcció Alcudia de Veo passant per davant del cementiri municipal. A 200 metres a la nostra dreta veiem l’entrada a la senda empedrada, ben senyalitzada amb les marques verda i blanca que senyalitzen el sender local. 

A poc a poc ens endinsem en la natura: cultius, matolls donen pas a boscos de pins i sureres, tan característics de la serra. La senda ben marcada i sense pèrdua, seguint les marques verda i blanca. A mesura que agafem altural el paisatge ens recorda una mica a la serra veïna del Desert de les Palmes. Aquesta senda ens portarà fins una pista, on seguirem per la nostra esquerra coincidint amb un tram del GR-36, la qual gairebé no abandonarem . 

Rodejats de pins amb suaus pujades i baixades arribem fins el barranc. Lloc on les marques verda i blanca desapareixen i la pista dóna pas a una senda que un poc més avant esdevé impracticable, rodejats de sureres, matolls i esbarzers que gairebé arriben a l’altura del pit,  decidim fer marxa enrrere i esmorçar on vam veure l’última de les marques que senyalitzaven el sender.

                                                       Després d’agafar forces reprenem la marxa fins el punt on es troba el senyal del GR-36 direcció Aín i en poc més de 15 minuts, caminant de baixada per una pista empedrada, trovem la carretera que ens conduirà fins el municipi. On decidim fer una volta pels carrers del poble, amb cases on les façanes destaquen per la seua blancor i on es respira tranquilitat. Així, passejant, ens aporopem al punt on vam aparcar el cotxe, ja és hora de tornar cap a casa.

         Amb un sabor lleugerament amarg per no haver pogut finalitzar la ruta a causa del mal estat de conservació en qué es trobava el sender; però, al cap i a la fi, satisfets del bon matí que hem passat.
Vero i Carlos