Planell d’Aigüestortes-Estany Llong-Estany Redó

Ruta “Camí de l ‘Estany Llong”

Itinerari: Planell d’Aigüestortes-Estany Llong-Estany Redó-.

Agost 2011

·                       Com arribar: des de Boí fins l’estacionament d’ Aigüestortes (amb el servei de transport públic), fins el Planell d’Aigüestortes.

·                       Durada del recorregut: 3 hores anada.

·                       Dificultat: moderada; l’ itinerari transcorre per una antiga pista forestal.

·                       Desnivell: 600 m (1.830-2.430).

Observació: el trajecte presenta un perfil longitudinal escalonat que fa molt agradable el passeig. Poc abans d’arribar al primer estany trobem el refugi de l’estany Llong amb servei de menjars i allotjaments. Aquest és el recorregut clàssic per a conèixer la ribera de Sant Nicolau, al sector occidental del Parc.

Descripció general

La pista forestal sorgeix de la caseta refugi d’Aigüestortes, és un magnífic itinerari a peu on ens dirigim d’oest a est, fins el cap de la ribera de Sant Nicolau i que ens permetrà descobrir la solana i ombriu de les diferents valls sobre el fons de la ribera principal (Morrano, Dellui, les Corticelles, Contraix, Coma de Mitges, Gavatxos y Colomers d’Espot). El primer tram és molt pla i transcorre entre boscos de pi negre i prats. Ací trobem dos fonts, la del planell Gran i la del Forn de la Pega. Poc després podrem apreciar la força destructiva de les aluds. Un poc avant els prats d’Aiguadassi, antic estany, actualment convertit en una formidable catifa de prats per on circula l’aigua i caminem a sobre unes passarel·les. A aquest punt vam trobar les primeres vaques.

Comencem la pujada a l’estany Llong, situat a 2000 m.n.m, on si seguim avant trobem l’estany Redó, amb la mateixa característica morfologia circular, típica dels estanys de fons de circ.  Durant la nostra ascensió ens creuem amb més animals, vaques i un BOU de cara, que crea uns segons de pànic. I ja seguint per la senda veiem al davant l’estany Llong, amb eixa sensació indescriptible de grandesa, tot i que està ple de turistes-senderistes com nosaltres, aconseguim sentar-nos a esmorçar a la vora de l’estany, des d’on veiem aproximar-se als núvols que poc després deixaran caure una bona ramassada d’aigua.  

És ací on hem de decidir si seguir endavant o fer marxa enrere, però el nostre afàn per conèixer fa que la decisió siga seguir cap a l’estany Redó. L’ascensió ara molt més forta per una senda estreta i molt mullada, ja que ja està plovent, amb un improvisat barret seguim endavant, però malauradament a pocs metres decidim tornar, per què està plovent moltíssim i les pedres esvaren, perill. Amb un fort ritme de baixada arribem al refugi on hi ha gran part de la gent que ha entrat al parc. Ens fem lloc, dinem i agafem un poc de calor, ja que anem totalment mullats. El camí de tornada fins al panell es va fer etern, degut a l’intensa pluja que ens queia a sobre. Però hem de dir que va valdre la pena l’esforç i la mullada, com a conseqüència el meu mòbil va morir.

Vero