18-04-2010 Volta al terme de Les Alqueries.
Diumenge matiner. Avui toca la volta a peu al terme de Les Alqueries, a banda de bromes varies, ens espera un llarg matí i quasi 20 quilometres per recórrer.
08:00 Ha estat tota la nit plovent, però ara no ho fa, Així que agafe el cotxe i direcció Alqueries. Arribem a la Plaça, comença la marxa en eixe moment. Amb l’amenaça de pluja són molts els que han decidit quedar-se a casa. Nosaltres busquem algú conegut, de seguida trobem a Jorge, i M José i Floren arriben al moment.
Som un grup d’unes 70 persones, la volta està organitzada pel Centre Excursionista de les Alqueries. Agafem direcció Burriana per la Via Augusta, travessem el túnel i seguim per l’esquerra, ja estem en terme d’horts, tarongers a dreta i esquerra, caminem per camí asfaltat. Al poc arribem a la via del tren i seguim pel camí de la dreta portant la via a nostra esquerra. Canviem l’asfalt per la terra. No sé molt bé on estic, per a mí són camins desconeguts. En apenes 15 minuts més ens topem amb el riu sec, però degut a la pluja d’estos dies està tot ple de fang i no es pot passar, per tant mitja volta i a buscar un camí alternatiu.
Molt bé tornem a eixir al riu, ara passem per baix de la via del tren i anem sortejant les pedres i els xarcos que hi ha al riu fins arribar a l’encreuament d’un camí asfaltat que travessa el riu, part de la Via verda entre Vila Real i Alqueries, eixim i continuem per vora riu, trobem un grup d’arbres joves que fa uns anys un grup de xiquets van anar a plantar.
De seguida tornem a baixar al riu, creuem la carretera Nacional 340, a baix a dalt, ui quins núvols, que negre s’està posant. Després de fer una breu classe de botànica sobre la flor de l’àloe vera, hem arribat a l’autopista, la creuem per baix i seguim pel camí paral·lel, on fem un xicoteta parada per a agrupar-nos.
Ja hi ha fam, però encara haurem d’esperar algun que altre quilòmetre per a esmorzar. Ara el sentit de la marxa ha canviat, seguim direcció la Muntanyeta de Sant Antoni que veiem al front. Per fi arribem a la primera parada, entrepans, beguda, fruits secs i algo dolcet per acompanyar al cafè, per a tots els participants. Amenaça la pluja, de moment va aguantant.
Continuem amb la marxa ara el ritme és més fort, el nostre grup avança posicions, seguim pels camins, no sé on estic. Fem un gir en el sentit de la marxa anem cap a Nules, trobem un barranc que travessem. Comença a ploure, paraigües fora, uf només em falta mullar-me, jo ja venia refredada de casa. Arribem fins a la carretera Nacional 340, havent passat l’autopista abans, passem per la rotonda, desviament Nules Valencia, ací fem una altra parada, més fruits secs, taronges per a recuperar forces. Emprenem la marxa direcció Alqueries, deixem a la nostra dreta Nules, seguim pels camins asfaltats fins trobar-nos de cara altra volta amb la via del tren.
En aquest punt, Mjose, Floren, Carlos i jo, decidim deixar el grup, creuem la via i seguim pel camí recte fins topar-nos amb el pont de la Creueta, ja estem en zona urbana.
La pluja ens ha acompanyat fins ací, ara llueix el sol. Travessem el poble en busca del cotxe, son 13:30. després de la caminada estem cansadíssims, mullats, amb bufes als peus i alguna ungla d’un altre color.
Valoració de la volta: un matí molt intens que hauria segut molt millor amb un poc menys de calor i per suposat sense pluja.
Verònica.
Diumenge matiner. Avui toca la volta a peu al terme de Les Alqueries, a banda de bromes varies, ens espera un llarg matí i quasi 20 quilometres per recórrer.
08:00 Ha estat tota la nit plovent, però ara no ho fa, Així que agafe el cotxe i direcció Alqueries. Arribem a la Plaça, comença la marxa en eixe moment. Amb l’amenaça de pluja són molts els que han decidit quedar-se a casa. Nosaltres busquem algú conegut, de seguida trobem a Jorge, i M José i Floren arriben al moment.
Som un grup d’unes 70 persones, la volta està organitzada pel Centre Excursionista de les Alqueries. Agafem direcció Burriana per la Via Augusta, travessem el túnel i seguim per l’esquerra, ja estem en terme d’horts, tarongers a dreta i esquerra, caminem per camí asfaltat. Al poc arribem a la via del tren i seguim pel camí de la dreta portant la via a nostra esquerra. Canviem l’asfalt per la terra. No sé molt bé on estic, per a mí són camins desconeguts. En apenes 15 minuts més ens topem amb el riu sec, però degut a la pluja d’estos dies està tot ple de fang i no es pot passar, per tant mitja volta i a buscar un camí alternatiu.
Molt bé tornem a eixir al riu, ara passem per baix de la via del tren i anem sortejant les pedres i els xarcos que hi ha al riu fins arribar a l’encreuament d’un camí asfaltat que travessa el riu, part de la Via verda entre Vila Real i Alqueries, eixim i continuem per vora riu, trobem un grup d’arbres joves que fa uns anys un grup de xiquets van anar a plantar.
De seguida tornem a baixar al riu, creuem la carretera Nacional 340, a baix a dalt, ui quins núvols, que negre s’està posant. Després de fer una breu classe de botànica sobre la flor de l’àloe vera, hem arribat a l’autopista, la creuem per baix i seguim pel camí paral·lel, on fem un xicoteta parada per a agrupar-nos.Ja hi ha fam, però encara haurem d’esperar algun que altre quilòmetre per a esmorzar. Ara el sentit de la marxa ha canviat, seguim direcció la Muntanyeta de Sant Antoni que veiem al front. Per fi arribem a la primera parada, entrepans, beguda, fruits secs i algo dolcet per acompanyar al cafè, per a tots els participants. Amenaça la pluja, de moment va aguantant.
Continuem amb la marxa ara el ritme és més fort, el nostre grup avança posicions, seguim pels camins, no sé on estic. Fem un gir en el sentit de la marxa anem cap a Nules, trobem un barranc que travessem. Comença a ploure, paraigües fora, uf només em falta mullar-me, jo ja venia refredada de casa. Arribem fins a la carretera Nacional 340, havent passat l’autopista abans, passem per la rotonda, desviament Nules Valencia, ací fem una altra parada, més fruits secs, taronges per a recuperar forces. Emprenem la marxa direcció Alqueries, deixem a la nostra dreta Nules, seguim pels camins asfaltats fins trobar-nos de cara altra volta amb la via del tren.
En aquest punt, Mjose, Floren, Carlos i jo, decidim deixar el grup, creuem la via i seguim pel camí recte fins topar-nos amb el pont de la Creueta, ja estem en zona urbana.
La pluja ens ha acompanyat fins ací, ara llueix el sol. Travessem el poble en busca del cotxe, son 13:30. després de la caminada estem cansadíssims, mullats, amb bufes als peus i alguna ungla d’un altre color.
Valoració de la volta: un matí molt intens que hauria segut molt millor amb un poc menys de calor i per suposat sense pluja.
Verònica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada