12/04/2010
Ruta de les oliveres mil·lenàries. Sant Mateu.
04-04-10
Aquests dies de vacances ens van apropar fins Sant Mateu per descansar un poc i canviar d'aire. Dissabte ens passejarem pels carrers del poble, la Fira, la plaça, i ben prompte a descansar que l'endemà faríem ruta.
Desprès d'un bon desdejuni, agafem marxa, eixim del poble per la part més alta en busca de l'institut de Sant Mateu, lloc on està situat el senyal que ens guiarà en la nostra aventura d'avui. Ens acompanya el sol, una temperatura suau, però un fort vent que a voltes ens dificulta caminar.
Arribem al senyal, el carrer asfaltat dóna pas a un camí, prompte comencen els camps d'oliveres, molt característic de la zona. Seguim recte, direcció la Font de Morella, deixant el poble a les nostres esquenes. De sobte a la nostra dreta observem ja les primeres oliveres mil·lenàries, o almenys això pensem, ja que durant tota la ruta vam trobar a faltar algun que altre senyal que ens les indicara.
Seguim pel camí fins arribar a la primera intersecció, nosaltres agafem el camí de l'esquerra, si continuarem recte arribaríem fins la Font de Morella. Aquest tram de la ruta correspon a part d'un dels PRs que hi ha a la zona.
Caminem per una pista de terra, però sense evitar deixar-nos captivar pel voltant, grandissims camps d'oliveres molt ben cuidats. 
Anem seguint les senyals de fusta amb el distintiu de l'olivera en verd. Poc a poc anem agafant altura fins arribar a un bosc de pins, un entorn meravellós, ens donà la sensació d'estar sols al món.
Seguim travessant el bosc fins que la senyal de fusta ens marca que hem de girar cap a l'esquerra, agafant direcció al poble. Ara canvia l'entorn, tornen els camps d'oliveres, però res a veure amb els primers.
Travessem el barranc i al poc la pista dona pas a un camí asfaltat, seguim per ell fins arribar a la carretera.
La ruta segueix per l'altre costat, per una pista de formigó, on hi han més camps d'oliveres. Seguim amb el nostre camí, hem fet gana, per tant busquem una bona ombra d'una olivera ben gran i ens sentem a esmorzar.
Fer comentari dels sorolls que ens dona la naturalesa, possibles serps, animalets que volen, tal volta llops, gossos, jeje, un autèntic zoo.
En aquest costat els camps són llarguissims fins on alcança la vista.
Poc a poc anem tornant al poble per la Via Augusta. Ací posem fi a la ruta de les Oliveres Mil·lenàries.
Però ens han quedat més ganes de ruta, i decidim seguir i fer camí fins a l'ermitori de la Mare de Déu dels Àngels, situada al dalt d'una muntanya menuda.
Travessem el poble buscant l'avinguda que ens durà fins el nostre objectiu, en arribar passem pel passeig amb arbres fins arribar a la carretera que ens durà fins l'ermitori.
Ens queden tan sols 950m per a arribar allà dalt, però el temps està molt ajustat, gairebé portem ja tres hores caminant, ja és migdia i apreta el sol. Agafem un fort ritme de pujada, sense parar fins arribar a l'ermitori, pugem per la carretera, a un ritme constant i en menys de 20 minuts ja estem dalt, ahh no tinc alè, i les cames no em funcionen jeje. Descansem un poquet per a agafar aire i beure un poc d'aigua i comencem a baixar, direcció l'apartament rural.
La baixada es fa molt lleugera, ja que hi ha una forta pendent, i en apenes 10 minuts ja estem baix, però encara falta arribar fins al poble. Seguim desfent el camí que havíem fet abans.
Fi de la ruta, arribem a la porta de l'apartament, ara tan sols ens falta una bona dutxa relaxant i bon dinar.
Verònica
Aquests dies de vacances ens van apropar fins Sant Mateu per descansar un poc i canviar d'aire. Dissabte ens passejarem pels carrers del poble, la Fira, la plaça, i ben prompte a descansar que l'endemà faríem ruta.
Desprès d'un bon desdejuni, agafem marxa, eixim del poble per la part més alta en busca de l'institut de Sant Mateu, lloc on està situat el senyal que ens guiarà en la nostra aventura d'avui. Ens acompanya el sol, una temperatura suau, però un fort vent que a voltes ens dificulta caminar.
Arribem al senyal, el carrer asfaltat dóna pas a un camí, prompte comencen els camps d'oliveres, molt característic de la zona. Seguim recte, direcció la Font de Morella, deixant el poble a les nostres esquenes. De sobte a la nostra dreta observem ja les primeres oliveres mil·lenàries, o almenys això pensem, ja que durant tota la ruta vam trobar a faltar algun que altre senyal que ens les indicara.
Seguim pel camí fins arribar a la primera intersecció, nosaltres agafem el camí de l'esquerra, si continuarem recte arribaríem fins la Font de Morella. Aquest tram de la ruta correspon a part d'un dels PRs que hi ha a la zona.
Caminem per una pista de terra, però sense evitar deixar-nos captivar pel voltant, grandissims camps d'oliveres molt ben cuidats. 
Anem seguint les senyals de fusta amb el distintiu de l'olivera en verd. Poc a poc anem agafant altura fins arribar a un bosc de pins, un entorn meravellós, ens donà la sensació d'estar sols al món.
Seguim travessant el bosc fins que la senyal de fusta ens marca que hem de girar cap a l'esquerra, agafant direcció al poble. Ara canvia l'entorn, tornen els camps d'oliveres, però res a veure amb els primers.
Travessem el barranc i al poc la pista dona pas a un camí asfaltat, seguim per ell fins arribar a la carretera.
La ruta segueix per l'altre costat, per una pista de formigó, on hi han més camps d'oliveres. Seguim amb el nostre camí, hem fet gana, per tant busquem una bona ombra d'una olivera ben gran i ens sentem a esmorzar.
Fer comentari dels sorolls que ens dona la naturalesa, possibles serps, animalets que volen, tal volta llops, gossos, jeje, un autèntic zoo.En aquest costat els camps són llarguissims fins on alcança la vista.
Poc a poc anem tornant al poble per la Via Augusta. Ací posem fi a la ruta de les Oliveres Mil·lenàries.
Però ens han quedat més ganes de ruta, i decidim seguir i fer camí fins a l'ermitori de la Mare de Déu dels Àngels, situada al dalt d'una muntanya menuda.
Travessem el poble buscant l'avinguda que ens durà fins el nostre objectiu, en arribar passem pel passeig amb arbres fins arribar a la carretera que ens durà fins l'ermitori.
Ens queden tan sols 950m per a arribar allà dalt, però el temps està molt ajustat, gairebé portem ja tres hores caminant, ja és migdia i apreta el sol. Agafem un fort ritme de pujada, sense parar fins arribar a l'ermitori, pugem per la carretera, a un ritme constant i en menys de 20 minuts ja estem dalt, ahh no tinc alè, i les cames no em funcionen jeje. Descansem un poquet per a agafar aire i beure un poc d'aigua i comencem a baixar, direcció l'apartament rural.
La baixada es fa molt lleugera, ja que hi ha una forta pendent, i en apenes 10 minuts ja estem baix, però encara falta arribar fins al poble. Seguim desfent el camí que havíem fet abans.
Fi de la ruta, arribem a la porta de l'apartament, ara tan sols ens falta una bona dutxa relaxant i bon dinar.
Verònica
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada