Aquestes foren les esglesies que visitàrem durant la nostra estada en Barruera en Juliol de 2011, una vall plena d'encant, rodejats per natura, aigua i el Parc Nacional d'Aigües Tortes i estany de Sant Maurici que li atorgen a aquest conjunt, ja de per si important, un altre alicient per visitar-lo.
Comencem per la Vall de Boí, que és un municipi format per vuit petits pobles de montanya, separats entre ells per pocs kilòmetres de distància.
Pel que fa al romànic, primer el presentaré a grans trets: Com ha hem dit és un conjunt de vuit esglesies i una ermita declarades patrimoni de la humanitat. Són edificis d'una o tres naus, que s'aixequen amb petits carreus de granit i es cobreixen amb bigues de fusta o voltes de canó. En destaquen els campanars que són esveltes torres de planta quadrada, la funció de les quals era servir de comunicació i vigilància del territori. A l'interior de les esglésies, els conjunts de pintura mural, els Davallements de la creu, les talles i els frontals destaquen front a altes elements decoratius.
Així, conegam, a continuació, la història del territori. A partir del segle IX a la vessant sud dels Pirineus el territori s'organitzava en comptats depenents del Regne Franc. Durant el segle X, els comptats catalans aniran desvinculant-se de l'Imperi Carolingi fins a aconseguir la independència política i religiosa. La Vall de Boí formava part d'un d'aquests comptats: el de Pallars-Ribagorça. amb la independència del comptat s'inica un llarg procés de lluites internes pel control polític i religiós del mateix, que donarà lloc a la divisió del territori en tres nous comptats i a l'aparició d'una nova diòcesi: el bisbat de Roda. Pocs anys després, en 1140, es signa la concordia entre els dos bisbats.
Paral·lelament, es va configurant un nou ordre social que es mantindrà fins la fi de l'Edat Mitjana: el feudalisme. Amb aquest nou ordre el pagesos perden la seua llibertat i queden lligats a la terra on viuen, propietat dels senyors feudals, per tant, queden sota el poder dels senyors. A la Vall de Boí, aquests senyors són els Erill. Aquests senyors utilitzaren els botins i recursos obtinguts a les campanyesde guerra per promocionar la construcció de les esglésies de la Vall de Boí, perquè açò era una bona manera de demostrar el seu poder i d'adquirir prestigi social.
Vistes les referències històriques i artístiques de la zona, comencem la nostra ruta per l'església de Santa Eulàlia d'Erill la Vall, on destaca el seu campanar, una esvelta torre de planta quadrada i sis pisos d'altura que vam pujar per una empinada escala de mà. Aquest campanar es troba alineat amb el de Sant Joan de Boí i el de Sant Climent de Taüll.
Al seu interior destaca una còpia del davallament de la creu, lúnic que es conserva sencer, els originals es troben en el Museu Nacional d'Art de Catalunya i el Museu Episcopal de Vic.
Passem a la segona església de la nostra ruta: Santa Maria de Cardet, que fou construida sobre el fort pendent de la muntanya, aprofitant el pendent del terreny per construir una petita cripta al seu interior (única a tot el conjunt)
La tercera església que visitàrem fou la del poble on ens trobàvem allotjats, Sant Feliu de Barruera, situada a la riba dreta del riu la Noguera de Tor, en un partge simplement extraordinari. L'església conserva dos absis: un del segle XI i l'altre del segle XII.
Després de visitar el municipi de Boí i parar una mica per recuperar forces, seguim la nostra marxa cap a Taüll per un sender adoquinat d'època medieval, que travessa la muntanya, amb les marques roja i blanca que indiquen un GR. Així, en arribar al municipi ens endinsem pels seus carrers estrets en busca de Santa Maria de Taüll, que sembla que, per la seua ubicació al centre del poble, generà l'assentament al seu voltant; cosa que no succeeix amb les altres esglésies de la Vall que es troben a l'exterior dels municipis.
A continuació, desfem els nostres passos i ens dirigim, en línea recta, cap a Sant Climent de Taüll, que s'ubica a una explanada a les afores del poble. En apropar-nos crida la nostra atenció l'espectacular torre de cinc pisos del campanar que s'alça esvelta cap al cel des de 1123, moment en què fou consagrada pel Bisbe de Roda Ramón Guillem. El conjunt és el prototip d'església romànica de planta basilical amb tres naus separades per columnes. Per supost, que paga la pena entrar-hi i pujar-hi a dalt del tot , malgrat que l'escala per fer-ho no és massa bona.
Acabada la nostra ruta a peu, tornàrem a l'apartament on descansàrem i ens dutxàrem per proseguir la nostra visita pel romànic català, però ara amb cotxe fins el poble de Durro, on es troba la Nativitat de Durro, església que per la seua monumentalitat és un clar testimoni de la importància que tingué Durro a l'Edat Mitjana. Hi destaquen les grans proporcions de la nau, el campanar, la portada i el porxo.
Acabem ja el nostre periple pel romànic de la Vall de Boí amb la visita al poble de Cóll, on s'hi troba l'Assumpció de Cóll. Aquesta església, junt amb l'anterior ermita, no es possible visitar-les per dins, almenys quan nosaltres hi vam anar. L'Assumpció de Cóll té característiques pròpies que la diferencien de les que ja hem vist, com els materials de construcció, els elements decoratius de la portada... Però també presenta clares similituts com per exemple: el forrellat de ferro acabat en cap d'animal que custodia l'entrada al temple.
Bé doncs, amb açò donem per finalitzat el nostre recorregut pel romàmic català de la Vall de Boí i esperem que després de veure les fotos i llegir la història, característiques, etc.d'aquestes esglésies patrimoni de la humanitat us entren ganes d'anar-hi, nosaltres us ho recomanen d'allò més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada