08-12-09
Decidim anar fins el parc natural del Penyagolosa, avui necessitem abrigar-nos més, ja estem al desembre. Caldrà dur, guants, bufanda i jaqueta.
Matinem, i amanim esmorzar i aigua, això que no ens falte, hi ha que alimentar-se. Després del viatge per carretera direcció Vistabella del Maestrat, ben senyalitzat per carretera, seguint direcció Vall d'Alba, Atzeneta, Vistabella, Parc natural del Penyagolosa, i al final moltes corbes, algo de mareig, però és normal, no hi ha pujada a Vistabella sense mareig, jeje. Després de gairebé dos hores de cotxe arribem al santuari de Sant Joan, on està també l'alberg.
Ascensió pel Barranc de la Pregunta fins el Corralico.
Deixem el cotxe al principi de la pista, ens posem els guants, fot un fred, crec recordar que uns 4 graus. Ens apropem a veure els voltants de l'alberg i comencem a ascendir des de la Creu de Sant Joan, una creu de pedra que es veu clarament, seguim pel camí fins arribar a la pista.
Seguim ascendint per la pista fins arribar a la senyal que ens indica Barranc de la Pregunta, micro reserva de flora. Primer de tot, fer una ullada al voltant, impressionant, un bosc de pins, amb unes vistes molt boniques.
Ens endinsem al bosc per una senda marcada per les petjades de la gent que ha anat passant. No hi ha pèrdua, seguim les marques blanques i grogues, trobem un xicotet riu, un filet d'aigua que baixa a la nostra esquerra, si el seguim anem be. Pel camí trobem senyals informatives de la vegetació de la zona. Respirem aire pur, no hi ha cap soroll al voltant, tot tranquil•litat i bosc, una sensació molt bona, el ritme de la senda és en alguns trams pronunciat, però estem ascendint, és normal. Pel camí trobem la font de la Pregunta, no es veu res, ací ha arribat la mà de la civilització, jeje.
Amb sentit comú, no ens perdem de la senda, ja que hi ha algun tram on hi es veuen les marques, però si els panels informatius, anem be. Com el seu nom indica ascendim per un barranc, tenim muntanya a un costat i a l'altre.
Arribem a un intersecció, però seguim a la dreta, està senyalitzat, creuem per un fil d’aram, que està tallat, pareix ser que és propietat privada, continuem per la senda, bueno senda, senda, pel camí de pedres, ascendint, pugem el ritme. Ens trobem amb un grup que pareix un poc perdut, i decidim seguir les marques grogues i blanques. La senda es dificulta un poc, a la pròxima em compres un bastó per a pujar, jeje.
Al poc, eixim del bosc, ja es veu el cim del Penyagolosa, hem arribat al Corralico, una esplanada, on també es pot arribar amb el cotxe, i seguir fins el cim a peu. Fem la paradeta per a esmorzar, que ja hi ha fam.
Ens plantegem si seguir fins dalt o tornar baix, desprès de pensar-ho bé, i ja que no portem dinar a la motxilla, decidim baixar per la pista. Fins al Corralico gairebé hora i vint minuts, amb parades i un ritme suau. Però encara ens quedava una altra hora fins al cim, més les dues hores de baixada, avui no podem.
Baixem per la pista seguint l’ indicació de l'ermitori de Sant Joan. El camí és ben simple, encara que un poc empinat. Desprès d'una hora ja estem baix, de tornada al cotxe.
Conclusió, la pròxima volta ens agafarem més menjar i dinarem al cim del Penyagolosa, ascendint pel Barranc de la Pregunta, no té res a veure amb la pista.
Anem fins al poble, Vistabella, i busquem un restaurant per dinar, passeig pel poble.
4 dies després va nevar i quasi no es podia arribar fins a Vistabella, per tant molt difícil ascendir, vam tenir molta sort. L'última eixida de la temporada 2009.
Verònica
Decidim anar fins el parc natural del Penyagolosa, avui necessitem abrigar-nos més, ja estem al desembre. Caldrà dur, guants, bufanda i jaqueta.
Matinem, i amanim esmorzar i aigua, això que no ens falte, hi ha que alimentar-se. Després del viatge per carretera direcció Vistabella del Maestrat, ben senyalitzat per carretera, seguint direcció Vall d'Alba, Atzeneta, Vistabella, Parc natural del Penyagolosa, i al final moltes corbes, algo de mareig, però és normal, no hi ha pujada a Vistabella sense mareig, jeje. Després de gairebé dos hores de cotxe arribem al santuari de Sant Joan, on està també l'alberg.
Ascensió pel Barranc de la Pregunta fins el Corralico.
Deixem el cotxe al principi de la pista, ens posem els guants, fot un fred, crec recordar que uns 4 graus. Ens apropem a veure els voltants de l'alberg i comencem a ascendir des de la Creu de Sant Joan, una creu de pedra que es veu clarament, seguim pel camí fins arribar a la pista.
Seguim ascendint per la pista fins arribar a la senyal que ens indica Barranc de la Pregunta, micro reserva de flora. Primer de tot, fer una ullada al voltant, impressionant, un bosc de pins, amb unes vistes molt boniques.
Ens endinsem al bosc per una senda marcada per les petjades de la gent que ha anat passant. No hi ha pèrdua, seguim les marques blanques i grogues, trobem un xicotet riu, un filet d'aigua que baixa a la nostra esquerra, si el seguim anem be. Pel camí trobem senyals informatives de la vegetació de la zona. Respirem aire pur, no hi ha cap soroll al voltant, tot tranquil•litat i bosc, una sensació molt bona, el ritme de la senda és en alguns trams pronunciat, però estem ascendint, és normal. Pel camí trobem la font de la Pregunta, no es veu res, ací ha arribat la mà de la civilització, jeje.
Amb sentit comú, no ens perdem de la senda, ja que hi ha algun tram on hi es veuen les marques, però si els panels informatius, anem be. Com el seu nom indica ascendim per un barranc, tenim muntanya a un costat i a l'altre.
Arribem a un intersecció, però seguim a la dreta, està senyalitzat, creuem per un fil d’aram, que està tallat, pareix ser que és propietat privada, continuem per la senda, bueno senda, senda, pel camí de pedres, ascendint, pugem el ritme. Ens trobem amb un grup que pareix un poc perdut, i decidim seguir les marques grogues i blanques. La senda es dificulta un poc, a la pròxima em compres un bastó per a pujar, jeje.
Al poc, eixim del bosc, ja es veu el cim del Penyagolosa, hem arribat al Corralico, una esplanada, on també es pot arribar amb el cotxe, i seguir fins el cim a peu. Fem la paradeta per a esmorzar, que ja hi ha fam.
Ens plantegem si seguir fins dalt o tornar baix, desprès de pensar-ho bé, i ja que no portem dinar a la motxilla, decidim baixar per la pista. Fins al Corralico gairebé hora i vint minuts, amb parades i un ritme suau. Però encara ens quedava una altra hora fins al cim, més les dues hores de baixada, avui no podem.
Baixem per la pista seguint l’ indicació de l'ermitori de Sant Joan. El camí és ben simple, encara que un poc empinat. Desprès d'una hora ja estem baix, de tornada al cotxe.
Conclusió, la pròxima volta ens agafarem més menjar i dinarem al cim del Penyagolosa, ascendint pel Barranc de la Pregunta, no té res a veure amb la pista.
Anem fins al poble, Vistabella, i busquem un restaurant per dinar, passeig pel poble.
4 dies després va nevar i quasi no es podia arribar fins a Vistabella, per tant molt difícil ascendir, vam tenir molta sort. L'última eixida de la temporada 2009.
Verònica
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada